ELS NOSTRES AUDIOVISUALS

FELICITACIÓ DE NADAL 2022

 

  

 

REGAL PER A XAXI (PROJECTE LINGÜÍSTIC XÀTIVA - XIRIVELLA),  juny 2023

 

EL CROMA

El croma és una tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color (normalment algun dels colors primaris, en especial verd i blau) per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició (és el nom que rep aquest emparellament de videos o fotos).

L’exemple més habitual de l’ús televisiu del croma és l’espai del temps, en el qual el presentador o presentadora real s’enregistra en un fons blau o verd que a la taula de mescles és substituït pels mapes o imatges de previsions.

Per tant, amb la tècnica del croma, supersposem dos vídeos a la línia de temps, i fem que un color-preferentment blau o verd- del vídeo superior passi a ser transparent i mostri el vídeo inferior.

En cinema s'està generalitznt bastant el seu ús per la facilitat d'aconseguir efectes increïbles:

Ací tens recomanacions de softward lliure: https://www.videosoftdev.com/es/free-chroma-key-software

Donem pas a la imaginació i fem fotos creatives! Molts són els que opten per viatjar!

ACTIVITATS

1ª Busquem una pintura famosa que ens agrade i ubiquem-nos dintre d'ella amb la tècnica del croma.

2ª Fem una foto de grup amb aquest efecte especial.

TRANSICIONS

Llenguatge cinematogràfic: Transicions cinematogràfiques from IVC-Audiovisual on Vimeo.

 Dit per escrit:

 La unió dels plans i seqüències en un film és el que s'anomena transició.

Entre moltes maneres estan:

• Per tall: les imatges d'un pla succeeixen les de l'anterior sense cap procés intercurrent.

• Per fosa en negre: l'escena s'enfosqueix fins no veure res. L'inrevés és l'obertura en negre. Potser també en blanc, en color o en iris.

• Per encadenat: Una nova escena va apareixent damunt d'una antiga que es va fonent per superposició.

• Per cortineta: La progressió d'una imatge a la pantalla fa desaparèixer, per desplaçament, la imatge anterior. Hi ha diferents tipus de cortineta. 

• Per escombrat: Ràpida panoràmica que esborra la nitidesa d'una imatge i dóna pas al pla següent.

 Mirem més exemples i ampliem informació en TRANSICIONS CINEMATOGRÀFIQUES

ACTIVITATS

1ª Recuperem les 2 imatges guardades de la activitat 1 de l'entrada "08. L'ENQUADRAMENT" i unim-les per la transició anomenada "iris" (simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la càmera) i afegint so de "clic" de càmera de foto.

2º En grup, anem a unir les imatges de tots i donar coherència al conjunt amb una música de fons.

3ª També, treball en grup. Anem a ballar! Quina música posem? 

El treball consistirà en què cada u fa un video d'uns 5 segons on faça una pirueta o passos de ball. Tots començarem i acabarem igual. Per exemple, iniciem tocant el lateral esquerre del camp de visió i acabem tocant el lateral dret. I desprès unim tots els videos amb una transició de "cortineta lateral".

Qui fa altra suggerència?

Ho tenim clar? Doncs, a rodar! Acció!

No hem d'oblidar que l'activitat quedarà conclosa quan unim els resultats de tots i li afegim els rètols i la música.

BANDA SONORA

 

 

ACTIVITATS:

1ª Anem a utilitzar la banda sonora per a potenciar sentiments. Passos:

1r) Escull 3 sentiments que vullgues expressar (alegria, tristor, por, terror, amor, interés, odi, sorpresa,...) 

2n) Busca música per als teus sentiments triats.

3r) Busca sons  per als teus sentiments triats.

2ª Anem a crear 3 menuts videos per a aquests sentiments. Haureu de ser expressius!

 

3ª Monta tot el conjunt. 

Estaria interessant que ampliares la teua escena amb allò que et causa el sentiment mostrant-lo (camp) o no (fora de camp) . 

CONTINUÏTAT NARRATIVA

La Continuïtat o ràcord és, en el procés de muntatge de les imatges i l'àudio d'un programa o d'una pel·lícula, el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència i que es mantingui la continuïtat.

Es pot donar:

• La continuïtat a l'espai: Línies virtuals, direcció dels personatges i dels seus gests i mirades.

• La continuïtat en el vestuari i a l'escenari : Ja que les pel·lícules no es registren seguint el guió seqüencial, cal assegurar-se que el vestuari dels personatges i el seu entorn no canvien sense raó.

• La continuïtat en la il·luminació: Que no hi hagi canvis sobtats de tonalitat dins d'un mateix espai i seqüència.

• La continuïtat d'interpretació: També és molt important que els actors i actrius cuidin la continuïtat, no només espacial (cap a on es dirigeixen, etc.) sinó de la seva interpretació. Han de cuidar factors com el to de veu i l'expressivitat perquè resulti natural en cada canvi de pla.

  Tot seguit es mostren alguns fallos de ràcord en pel·lícules:

   

  ^{Ara us mostre un gag de José Mota on s'aprofita d'aquets "fallos" per donar risa. La trama ens conta com Gregorio Cañas acudeix al metge per una estranya malaltia: sofreix de problemes de ràcord. Afortunadament, gens que no puga arreglar-se amb un bon pla seqüència de quaranta dies.:}

  
  

  ^{Martin i La Voz ens expliquen açò de la continuïtat narrativa així:}
  

 

ACTIVITAT

1ª  Ara intentarem fer riure amb "fallos" de ràcord, com José Mota.

Repartida la classe en grups, cada grup haurà d'establir un diàleg on la càmera girarà sobre el seu eix (paneo) cap un personatge i cap a l'altre, hi havent tall entre els plans i canvis en la continuïtat narrativa. 

CAMP I FORA DE CAMP

 Fora de camp consisteix en l'acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera. Té una funció narrativa clara, ja que amaga conscientment algunes situacions que el director no vol mostrar. Pot provocar ansietat o portar a engany, fent pressuposar coses diferents de les que veritablement passen en l’acció. 

 Un exemple de l’ús del fora de camp pot ser la mirada d’un personatge cap a una banda de l'enquadrament i la seva expressió de pànic. L’espectador pot pressuposar que el personatge ha estat testimoni d’una escena d’horror, però no en pot estar segur. 

Mirem tot seguit què ens conten Martin i La Voz sobre el camp i el fora de camp:

 

Evidentment, en un fora de camp el so adquireix una importància enorme ja que continua narrant encara que l'espectador no obtinga la imatge. Per açò, aquest recurs sol emprar-se bastant quan hi han pocs recursos per poder mostrar allò "especial" o en tràilers per a suscitar intriga en l'espectador, per posar alguns exemples.

ACTIVITATS

1ª Vorer el següent enllaç: FORA DE CAMP

2ª Anem a fer ús de la imaginació!

Creem en grup una escena semblant a la final vista en l'enllaç anterior on Bob Esponja i Patrício entren en una capsa i Calamardo sent, però no es mostra, què els passa. TOT SUCCEEIX FORA DE CAMP!

Cal dir-vos que no és necessari entrar en una capsa, el necessari és estar fora de camp, així que en compte de capsa potser entrar en un armari, en una sala, ... recordeu: necessitem imaginació!

ELS ANGLES

 Quan es parla d'angulació o punt de vista es considera l'angle imaginari que forma una línia que surt perpendicular a l'objectiu de la càmera i que passa per la cara del personatge principal. Segons la posició de la càmera l'angle mitjançant el qual l'objectiu captarà els personatges es denomina:

- ANGLE NORMAL. En aquest cas, la càmera estarà situada aproximadament a l'altura de la mirada de la persona. L'angle normal per si mateix no proporciona cap valor expressiu especial a part del que aportin els altres elements sintàctics utilitzats (tipus de plans, colors dominants ...). L'angle normal és el que s'utilitza normalment. Denota una situació de normalitat.

 

- PICAT o ZENITAL. L'angle picat (vista d'ocell) s'obté quan la càmera realitza un enquadrament de dalt a baix.
L'angle picat afegeix un fort valor expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el personatge o objecte enfocat apareix més petit en relació a l'entorn. Pot denotar inferioritat, debilitat, submissió del personatge.

- CONTRAPICAT. L'angle contrapicat (vista de cuc) s'obté quan la càmera realitza un enquadrament de baix a dalt. En angle contrapicat afegeix un fort valor expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el personatge queda engrandit, potenciat, de manera que semblarà més gran i poderós.

 

Alguns més:

 

 

Ja saps que la càmera també pot realitzar els seus moviments, no sempre és fixa. Ací et deixe un gràfic-resum.

 

Si vullgueres saber més sobre els moviments de càmera Martin i La Voz també ens ho conten:

ACTIVITAT

1ª Fes-li fotos a una persona fent servir diferents angles. Organitza-les en un programa word, per exemple, i posa-li's el nom de l' angle utilitzat.

2ª Treball en equip. Anem a fer un audiovisual informatiu sobre les últimes nocions apreses. El so serà la vostra paraula. Les imatges seran fixes (imatges descriptives) o en moviment, si sou vosaltres,...Hi han múltiples possibilitats.

Es formaran 3 grups :

- un, es dedicarà a informar sobre què és l'enquadrament.

- un segon grup, descriurà els tipus de plans, després d'explicar què són els plans.

- i el tercer, es dedicarà als tipus d'angles, també explicant amb anterioritat què és un angle.

Atenció per al 1r grup:

Com aquest té menys de què informar, ampliarà el seu treball sobre el pla seqüència. Si feren un ells mateixos ja seria genial!

ELS PLANS

Els PLANS fan referència a la proximitat de la càmera a la realitat quan es realitza una fotografia o es registra una presa. Els principals plans que s'utilitzen, dels més llunyans als més pròxims, són:

• Plans Descriptius, que descriuen el lloc on es realitza l'acció.

  - Gran pla general.

  - Pla general.
  

• Plans Narratius, que narren l'acció que es desenvolupa.

  - Pla sencer.
  

  - Pla americà.

  - Pla mitjà.
  

• Plans Expressius, que mostren l'expressió dels protagonistes.

  - Primer pla.

  . Pla de detall.

  
  
  Per a ampliar informació, tornem a veure a Martin i La Voz:
  

 

EL PLA SEQÜÈNCIA

S’anomena pla seqüència a aquella seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una meticulosa planificació que pot incloure diversos tipus d’enquadraments, i per tant de plans. 

Aprendre més en: PLA SEQÜÈNCIA

ACTIVITAT

1ª Fes-li fotos a una persona fent servir diferents plans. Organitza-les en un programa word, per exemple, i posa-li's el nom del pla utilitzat.

Com a model pots fixar-te en una persona o figura com puga ser una nina, nino o estàtua. 

L' ENQUADRAMENT

 L’enquadrament és la part de realitat que se'ns mostra des d'un visor de càmera fotogràfica o de cinema.

Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, què ens mostrarà (tipus de pla), i des d’on ens la mostrarà (tipus d'angle). Dit d’una altra manera, dins un context de realitat nosaltres podem triar cap què és el que es mostre i mire.

Per açò aquests conceptes ben apresos són fonamentals ja que al mostrar-nos a vegades una part de realitat i no aquesta sencera correm perill de ser manipulats. I en els mitjans de comunicació que ens bombardegen amb imatges contínuament açò de la manipulació sol succeir amb freqüència. Un menut anàlisi potser observar i comparar aquestes imatges:
 

 ACTIVITATS

1ª Crea 2 imatges:

- la 1ª mostra el teu ull que mira envoltat de les teus mans que estan fent un enquadrament (pareguda la foto a la primera imatge de la entrada).

- la 2ª mostra una imatge que t'haja agradat extreta de la realitat (imatge natural, recordes els tipus d'imatges?)

2ª Anàlisi de notícies d'actualitat que estiguen acompanyades d'imatges fotogràfiques.

EL GRAFFITI

 El graffiti prové de la paraula "graffito" amb la qual els antics romans denominaven a qualsevol inscripció satírita feta en els espais públics. Per extensió, s'ha anat denominant graffiti a tota intervenció de text i/o imatge més actual feta amb sprays en els espais públics (parets, vehicles, mobiliari, ...) i de manera clandestina.

 

Un artista molt conegut a nivell internacional és BANKSY

Existeix molta discusió per considerar si el graffiti es pot considerar art o no. Podem criticar-ho també nosaltres i compartir la nostra opinió. 

De tota manera, dintre de la consciència ecològica que tinc he de fer-te raonar amb el següent: els sprays són aerosols i aquets danyen el medi ambient, així que s'ha d'eliminar la seua utilització.

Una alternativa és la tècnica del estergit (stencil en anglès), que és la tècnica de pintar amb plantilles. En la plantilla se retlla el dibuix o el patró de disseny (deixat un buit equivalent a la imatgen a obtenir). La plantilla es recolça llavors contra la superfície i s' aplica la pintura amb esponja o pinzell (recordeu eliminar els aerosols de la vostra vida). Al retirar-se la plantilla, queda sobre la superfície de baix la imatge desitjada.

Si ens fixem detectarem que Banksy treballa molt amb plantilla. Observem:

 ACTIVITATS:

1ª Quan tornes cap a casa fixa't bé si trobes graffitis i fes-li fotos a aquells que més t'agraden. 

2ª Practiquem la tècnica del estergit. Necessitem: esponja, tisores, làmines de dibuix i pintura a l'aigua.

3ª Anem a crear unes plantilles per fer pintura mural al pati del centre.

Començarem per fer esbossos. La idea és dibuixar un/a nen/a fent ús de la paperera (contenidors groc i blaus = contenidors de reciclatge). Està clar que anem a intentar potenciar la consciència medioambiental del centre.

ELEMENTS DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA

Els elements del llenguatge visual i plàstic from valletejedor

 

Més informació en: ELEMENTS GRAFICOPLÀSTICS

 

ACTIVITATS 

 

1ª  Després de visionar la presentació, tria't una activitat que t'haja agradat i realitza-la. Busca l'ajuda de la professora per a tot el que necessites.

 

2ª Treball en grup. Anem a fer un audiovisual amb tots els treballs de la classe (imatges fixes més sons musicals).